domingo, 20 de julio de 2014

Mail antes de partir y ultima hora Broad peak

Esta mañana sobre las 11.30 de la mañana hemos podido establecer conexión con campo base desde Tarragona Radio. Mañana lunes a las 10h saldrá integra la conversación que hemos mantenido durante mas de veinte minutos, Josep Suñe, Jose Maria Bonachí, Jordi Mena y yo, los integrantes del programa “El pOnt de Mahoma”.
Oscar nos ha confirmado que finalmente dejarán el base el dia 22 para ir directamente a campo 2 e intentarian la cumbre el día 24. Así el programa en directo desde  http://www.tarragonaradio.catse pospone 24 h pasando a ser el dia 24 de julio, jueves, hora por concretar, a la espera de como se sucedan los hechos.
Aqui os dejo el mail enviado antes de partir, disfrutadlo!
Crònica abans de l’atac al cim – 20/07/2014
 Estem en capella :
Aquest matí, en el CB del Broad Peak hi ha un brogit diferent als altres dies. La previsió meteorològica per als propers dies sembla que ens serà favorable per a un imminent atac al cim. Els Kitchen boys, cuiners paquistanesos, porters, sherpes nepalesos, es mostren actius, fonen aigua, preparen te i xapatis, comuniquen per walkie-talkie amb les altres expedicions del Baltoro, observen la muntanya amb els binoculars per si els camps d’alçada encara estan dempeus o han quedat soterrats després de les darreres ventades i nevades.
La muntanya, amb l’arribada del sol i del bon temps, s’espolsa en forma d’allaus. Les condicions milloren i l’activitat en els Camps Base s’ha accentuat. Nosaltres, el personal occidental, entrem en una dinàmica de previsió, mentalització i execució de fer realitat els nostres somnis, que tant de temps hem anhelat. Ha arribat l’hora d’afrontar el repte d’atacar els cims. En el K2, els amics Pavel Michalsky, Simone Laterra, Ferran Latorre, Miguel Angel Pérez, Tamara –la sudtirolesa-, Luo Jing –la xinesa-, les tres women nepaleses, Cleonise –la brasileira nacionalitzada als EUA-, els canadencs, els italians…
En els Gasherbrum, Tünch el turc, el belga, la xinesa i altres membres de l’agència Seven Summits. En el Broad Peak, que és el que ens pertoca en aquest moment, polonesos cap al Middle Peak, coreans, taiwanesos, Alex el rumà, Maria Pilar, Lina, Carlos –els andalusos-, Nick l’americà i nosaltres, el grup de catalans amb l’andorrà Oriol i el seu amic Nima Sherpa.
Els Xavis, en Jordi, en Joan Marc, en Carlos, en Ritchie i jo, en Jesús i l’Anna, la doctora…restem immersos “en capella”, però molt a part de la forma física, performance individual, motivació de grup…què ens significa estar “en capella”…? Potser per a un corredor de marató, tenir un repòs acurat, acabar una sèrie d’entrenaments metòdics, una alimentació racional… Per a l’universitari, la presentació del projecte final; per a l’informàtic, optar al 4.0 o al màxim número de visites al twitter, fb, blogs… Per a l’himalaista potser el súmmum seria fer els 14×8000, però en realitat, què hi ha al darrere de tot això? Una superació personal? Un reconeixement internacional? Un rècord fora del comú? Què hi té a veure la figura de l’heroi?
Els francesos ho anomenarien “les conquerants de l’inutil”, com va dir Lionel Terray, o així els anglesos, encara que d’una manera més prosaica però no mancada d’encert, diuen que “quan baixes, la cervesa encara és més bona”…
Però hi ha quelcom més important, jo penso. Un reconegut alpinista rus, desaparegut recentment, Alexei Volotov, ens deia: “anem allà dalt perquè cerquem la vida”. D’aquí se’n desprenen valors: la infantesa, la família, els amics, la feina, l’amor. Fonamentals tots ells, basats en el natural cercle de la vida; del neixement a la mort.
El despertar de l’afició, l’experiència adquirida, compartir il·lusions, l’esdevenir profesional, el patiment, i es tanca el cercle amb el traspàs del cos… seguint el karma budista, allò que hem fet al llarg de la nostra vida comptarà per al moment transcendental. Són aquests valors els que ens menaran als reptes existencials més propers, de “què hi faig aquí, posant en perill la meva propia vida”, entre les allaus, vents, temperatures extremes i vertiginosos pendents en insòlits paratges del “tot o res”… Però hi ha un bri de llum encara encès, un valor principal de vegades subestimat en el món actual, que com diu Mitch Albom en el seu llibre “Martes con mi viejo profesor”:
“Es una tensión de opuestos, como una goma elástica estirada. Y la mayoría de nosotros vive en un punto intermedio.
-Algo parecido a un combate de lucha libre –le digo.
-Un combate de lucha libre-dice, riéndose- Sí: la vida podría describirse así.
-¿Qué bando gana entonces?-le pregunto.
-¿Qué qué bando gana?
(…)
-Gana el amor. El amor gana siempre.”

Òscar Cadiach

1 comentario:

  1. El hombre ha llegado a tal punto de dominio en la escala animal que necesita equipararse con la fuerza de la naturaleza para superarse ilimitadamente. Cuanto más se oxigena el cerebro, más exigente se vuelve.
    Mucha suerte a toda la peña mundial y sobretodo a tí Oscar para que vuelvas en busca de más objetivos. Un abrazo de tu prima Janine.

    ResponderEliminar